Viatge a Vietnam: 22/06-2008 – 30/06/2008

Han passat bastants dias desde la meva ultima entrega, doncs les conexions de internet estan pero funcionar funcionar no sempre. I el problema de poder passar les fotografies es complicat per el tema USB. B’e la tecnologia la nostra amiga i enemiga a la vegada, per aixo tindra nom femeni?
Un cop de retorn a Hanoi el calor segueix sent asfixiant, son 37 graus amb humitat del 95….pero poc a poc ens acostumem a suar i al tragim d’aquesta ciutat, la gent al carrer menjant, venent, movent-se sens dubte el comunisme queda lluny de la realitat d’aquest pais. On tothom comercia, produeix, ven es un gran mercat.
Personalment no ho descriuria com un lloc bonic, pero si ple de vida, realment si vols coneixer un pais i les seves gents hauriem de mouren’s amb elles i sens dubte Hanoi es aixo.
La cultura no tan sols son antigs monuments d’homes rics que com sabem obligaven al poble a construir-los, sino els costums, les robes, la llengua en fi el propi poble, i Hanoi es respira un Viet Nam de veritat, no de llibre i postal sino de contacte i suor.

Fotos_Ferran_Vietnam_20

Fotos_Ferran_Vietnam_21

Finalment hem iniciat un viatge cap el nord, cap a Lo Cain i Sapa, que esta a la frontera amb la Xina, aquesta zona es de muntanya, fins 3200 metres.
Els pics son escarpats i son milers de terrasses ennuagades de plantes d’arroc. Aqui hi han multitud d’etnies, que sens dubte aprofitant aquesta antiga localitat de estiueig del colonialisme frances per fer quatre vendes.
Sobretot son nenes, que amb el somriure i una dosis enorme de cansanci sonor, fins i tot en castella “Comprar” donen un aire de dolar en potes al viatger.
Pero son divertides si les saps tractar.
Varem arribar amb tren com un orient express i sols arribar a la vall feia tanta xafogor que era gairebé irrespirable per la humitat, un cop a dalt el tema ha millorat, però segueix fent calor.

Fotos_Ferran_Vietnam_22

Fotos_Ferran_Vietnam_23

Fotos_Ferran_Vietnam_24

Fotos_Ferran_Vietnam_25

Aquí dalt les coses es veuen diferents, el temps es para i l’esters de la ciutat queda adormit sota aquests meravellosos paratges, que s’aixequen entre brumes i es van despertant al ritme del sol. La gent però segueix sent cridanera, riallera i sobretot vendes vendes vendes, els mercats, pel carrer .Segueixen mirant-nos com a dollars però ens acostumem i t’oblides que ells algun cop intenten enganyar-te.

Fotos_Ferran_Vietnam_26

Fotos_Ferran_Vietnam_27

Fotos_Ferran_Vietnam_28

Fotos_Ferran_Vietnam_29

Fotos_Ferran_Vietnam_30

Es espectacular com veuere trams enormes de bambu i arroc, les seves gents, la humitat…..l’alcada es un bonic pais plens de contrastos, i les seves gents son l’exemple. Fins i tot pots trobar a 2000 metres flors precioses, com aquelles que semblen imposibles de creixer en perduts paratges del nostre mon.

Fotos_Ferran_Vietnam_31

Fotos_Ferran_Vietnam_32

Fotos_Ferran_Vietnam_33

Fotos_Ferran_Vietnam_34

Fotos_Ferran_Vietnam_35

Retornem a  Hanoi i iniciem una locura de viatge, en Bus….20 hores en uns llits per a gent petita….jo estic gras pero en serio que aqui no cap ningu, i sense lavabo.
Fou una passada de veritat, potser varem viure la cara mes amarga d’aquesta gent….que com a tots llocs del mon n’hi han. Despres de cambi de bus a Hue, i veure centanars de quilometres d’arroc en la vall darrera muntanyes plenes de selva tropical i a l’esquerra el mar.
Per fi arribavem al mar, i esperavem la brisa….
Per fia a Hoi An, aquesta ciutat es una preciositat, tranquila, al costat del mar, mante totes les cases intactes, doncs es un dels pocs pobles que no fou bomberdejat per francesoso o americans.
La platja te una aire tropical, sens dubte passejar per aqui tot i el calor es una altre cosa…ara si que som guiris…pero perque enganar-nos mola ser turista.

Fotos_Ferran_Vietnam_36

Fotos_Ferran_Vietnam_37

Fotos_Ferran_Vietnam_38

Fotos_Ferran_Vietnam_39

Fotos_Ferran_Vietnam_40

Els vietnamitas van a la platja a la tarda nit, en grups a passar el dia…i molts es banyen vestits, amb els texans…….sorprenent, pero nosaltres ara fem de guiris amb la camera i fins i tot amb una moto, doncs tantes motos en aquest pais teniem que conduir una …no?
Els carres son tranquils i molt bonics, es poden fer fotos tranquilament…i encara que ja  realment som un dollar en potes…..es realment un poble bonic…ens hi esterem dies i aprofitarem per visitar els voltants.

Fotos_Ferran_Vietnam_41

Fotos_Ferran_Vietnam_42

Fotos_Ferran_Vietnam_43

Fotos_Ferran_Vietnam_44

Fotos_Ferran_Vietnam_45

Un cop aqui ens hem dedicat a visitar MySon uns vestigis de la cultura Cham a la zona, al mig de la selva…alli em compres perque els soldats americans i francesos es tornaves sonats, tant soroll, calor i espesa…i sempre amb la por que vingues un Viet Cong………
També hem sortit un xic a un pub d’anglesos que tenen una forma bastant original d’utilitzar les taules de billar, per això pensem que en uns billars aprop de l’hotel no deixen entrar turistes………
Hoi An te molta presencia xinesa, en les seves costums, menjars, botigues de tel.les i fins i tot fisics, doncs hi viu una comunitat xinesa desde fa anys…molt ben integrats…cosa extranya doncs durant segles habien estat els seus colonitzadors, aqui hi ha molts vestigis d’aquesta integracio…
Encara que la bandera i la cara de Ho Chi Min estant arreu del pais.
Be mes endavant mes cosetes.
Fotos_Ferran_Vietnam_46

Fotos_Ferran_Vietnam_47

Fotos_Ferran_Vietnam_48

Fotos_Ferran_Vietnam_49

Fotos_Ferran_Vietnam_50

Fotos_Ferran_Vietnam_51

Fotos_Ferran_Vietnam_52

Fotos_Ferran_Vietnam_53

Ja començen a haver comentaris al blog. Animeu-vos a dir la vostra !!!