Viatge a Vietnam – 18/06/2008

Antes que nada una nota para los lectores del blog castellanohablantes. Esta serie de entradas sobre el viaje a Vietnam está en catalán porque es como lo ha escrito el protagonista. De todas formas el catalán es muchas veces bastante comprensible y también las fotos hablan por si solas. Gracias

—————————

Bé, comença la narració del viatge vietnamita del Ferran i l’Alex. A partir d’ara jo ja no faré cap comentari. Deixarem que parlin el protas (En principi sembla que ho escriurà el Ferran) i les fotos, que suposo que alguna serà obra de l’Alex.

A veure si així sentim com si també estiguessim de viatge…

—————————

Hola a totes i tots.

Aquí comença un intent de fer-vos arribar les vivències d aquest viatge.

Abans de tot haig d’informar que aquests teclats no tenen accents jejeje. (Nota del webmaster: Ho he corregit)

La xafogor es permanent, la sensació de calor es molt alta, però caminar per aquests carrers infestats de milions de motos fent sonar els seus clàxons, sense gairebé ni un semàfor sembla que no però esta be.

Els dies son ennuvolats, no sabem si es millor o pitjor, doncs el sol no apreta però la xafogor creix……tot plegat amb la pol·lució l’ aire esdevé un be bastant difícil d’aspirar.

Fotos ferran Vietnam 003

Com podeu observar la moto es el signe fins ara mes identificable d’aquesta ciutat, tothom hi va, encara que el mocador per la respiració i el casc son molt habituals.

Fotos ferran Vietnam 002

La venta pel carrer es bastant normal, encara queden moltes dones carregades com a mules amb fruites i altres utensilis per vendre, els homes em sembla que poques tasques fan físiques. Hi noto un aire un xic masclista.

Fotos ferran Vietnam 006

La majoria de gent fa la vida al carrer, mengen en petits restaurants a peu de cera, asseguts en petites taules i cadires que semblen d’un “todo a cien”, de plàstic, encara que ells es veuen d’allò mes còmodes.

Fotos ferran Vietnam 004

Els carrers estan plens …es poc, a vesar de botigues milers i milers d’elles, però cada carrer te la seva especialitat com aquí abans els gremis. Un carrer de sabateries, un altre de roba, un altre de mecànics…..i aquells on es fa un ofici ho fan al carrer a la calcada. Aquestes serveixen per treballar, deixar les motos i segons com si el carrer no es gaire cèntric caminar.

Suposo que l’esport nacional es creuar els carrers…divertidíssim es un qüestió de “un parell d’ous”.

Fotos ferran Vietnam 001

La gent sempre te un somriure, i ens miren com a estranys, aquí encara no hi ha a sac de turistes. Es difícil respirar però l’aire que desprèn la gent i el lloc es molt especial, una barreja de simpatia, moviment i dolçor.

Fotos ferran Vietnam 005

  • Stela Ananda

    ?Lo que nos distancia de las otras personas? NO lo sé…aún no compreendo como las culturas pueden ser uno motivo para las guerras…que bueno que tenemos tantas…tantas culturas en uno mundo solo: La Tierra. Son ellas y sus caracteristicas distintas que hacen de este mundo un mundo mejor, más bonito…lleno de color!
    Que bonito que ustedes (incluso Ferran, que escribe muy bien) comparten con el mundo tus ojos…
    Un Abrazo

  • toniface

    Gracias por el comentario Stela, seguro que a Ferran le hace ilusión! Un abrazo