Viatge a Vietnam: 03/07/2008 July 14, 2008
Posted by toniface in : amigos, viajes , add a commentLa última de las narraciones con fotos del viaje de Ferran y Alex por Vietnam.
Nota: La tématica de este post se aleja de la habitual del blog y es en catalán.
—————————————-
En aquesta zona, una bahia preciosa es veu clarament el cami cap el consumisme d’aquest país….a la fi tots volem el mateix….no? viure amb el máxim de comoditats.
Doncs ells exporten el sistema de platges i vacances Westerns, pero en moltes cosese les seves cares les seus tarannas i fins i tot el seu idioma monosil.labic i estrident els fa tenir una clara presencia en tot moment alli on estan.
La ciutat entre dos rius, que quan es retira la marea convertaix l’aigua de la platja cristalina del matí en un color marronós poc aconsellable, fou un port important per la cultura Cham i sens dubte ara és el centre del turisme intern.
Llavors com a tots els llocs els màrrecs que envolten els temples i altres monuments son infinitat, i entre el demanar i mirar de ficar-te la ma per alguna butxaca van riente al teu voltant.
Els seus somriure tot i anar bruts i desnerits és una autentica obra d’art per poder entabanar als Dolars amb potes….. però val la pena seure sota Buda i observar-los…és una experiència molt satisfactòria…….el joc sempre el joc és la base de totes les seves actituds.
——————–
Pués hasta aquí las Aventuras de 2 colegas en Vietnam. O más exactamente la visión de Ferran de los lugares por los que ha pasado. Seguro que habrán más viajes….
Viatge a Vietnam: 02/07/2008 July 14, 2008
Posted by toniface in : amigos, viajes , add a commentContinuamos con la narración del viaje por Vietnam de Ferran y Alex.
Nota: Estos posts (este es el penúltimo) se alejan de la temática habitual del blog y están en catalán.
————————————-
Aquestes darreres fotografies… ha estat del tot impossible poder-les passar des de Vietnam, doncs les últims dies els diferents Pc’s que em trobava no volien reconèixer la meva Kodak de 129 euros, però la veritat que tant bon servei m´ha fet durant aquest viatge.
Sens dubte, escric sentat en el meu ordinador porto 30 hores sense dormir….pero mirant les fotos recordo cada instant com si fos ara.
El cert que els olors i la llum dórient son diferents, com quadres satinats i molt molt húmids.
Despres de diverses experiències un xic negatives amb autobusos, un xic escatologiques, de llarga durada i molt undergrounds….vàrem decidir fer el seguent tall de trajecte cap el sud en un avió délls, així hauriem anat amb gairebé tots els transports possibles del Vietnam.
Era una tirada de 800 km, i la veritat va valdre la pena doncs des de l’aire comprens la realitat d’aquest país que queda entre boscoses serralades amb multitud de petites valls arroçeres cap el oest, amb una llarga franja de la gran vall i densament poblada enganxada al mar al est.
És un meravellos espectacle veure tant de verd i sortir multitud de petites serps que voregen fins a les grans anacondes que surten al mar….Deixàvem la tercera ciutat del país Da Nang per arribar a una ciutat que es venia com una porta al mar….és a dir un Torremolinos Vietnamita…i mai millor dit.
Però el seu encant, és present en totes les seves noves formes de creixement economic….i sens dubte un estil els “Bingueros” a la Vietnamita. Ciutat preparad per el turisme intern, i aixó encara haber-hi molts Westerns….és interessant el tracte que fan de la playja i els hotels…..Sens dubte és tropic pero molt diferent al caribeny té un aire àntig i caspos molt important……i les seves costums no desapareixen.
Momentos Homer July 7, 2008
Posted by toniface in : amigos, Curiosidades, Humor , 3commentsEsta reflexión parte de las tonterias (o grandes verdades) que llegas a pensar cuando vas de viaje en coche.
Un momento Homer (de Homer Simpson) es algo única o básicamente masculino y consiste en pensar una cosa y decir otra.
El otro día, estando en Villanueva de Gállego, me desperté con el estómago hecho un nudo, no se si consecuencia de una ligera resaca o de mi larga lista de males estomacales. Decidí salir a dar un paseo después de tomar un Primperán y paré a tomar algo en un bar. El momento Homer llegó cuando pensé que estando así no debería tomar café ni leche (además mi médico me prohibió el café por mi hernia). Así que entro al bar pensando: “No tomes café, tómate una tila, una infusión…” y cuando el camarero me pregunta: “¿Qué ponemos?” inmediatamente le respondo: “Un cortado”.
Otro momento Homer: Cuando voy al McDonads y pensando en hacer la comida un poco más saludable pienso en tomar el McMenú con ensalada en vez de con patatas, pero cuando lo pido siempre pido patatas, aún no he conseguido probar la ensalada del McDonalds…
Otros momentos Homer pueden ser cuando ya has bebido bastante y piensas que no deberías beber más, pero cuando algún colega te pregunta si quieres algo le pides otra copa…
En fin, creo que en el mundo del hombre típico (y Homer es eso elevado al cubo) en el que me incluyo hay infinidad de momentos Homer cada dia de nuestra vida…
¿Por qué no nos contais los vuestros? o las chicas, contadnos los de vuestros chicos…
Este post ha sido realizado gracias a los kilómetros de Zaragoza a Barcelona y a los comentarios de Marc.
Facto Delafé y las Flores Azules en Murcia July 2, 2008
Posted by toniface in : amigos, Musica , add a commentAlgunos de vosotros ya sabreis que trabajo en una discográfica. Uno de nuestros grupos es Facto Delafé y Las Flores Azules y con ellos tengo la suerte de ir de Road Manager a muchos conciertos.
Hace poco estuvimos en Murcia, con mucha calor, pero lo pasamos muy bien. Aquí teneis una muestra de como fueron las pruebas de sonido.
Después quisimos ir a ver el Futbol (Eurocopa) y Oscar fué el encargado de buscar un bar para verlo. Nos juntamos Marc y yo con el y nos dijo: “Venir que he encontrado un sitio, es un poco friki, pero me han dicho que pondrán el partido”.
La verdad es que fue surrealista total, ¡¡¡nos llevó a un hogar de la 3ª edad!!! Con todos los abuelos y abuelas jugando a cartas y con la tele metida en un armario cerrado.
Optamos por ir a otro sitio…
Viatge a Vietnam: 22/06-2008 – 30/06/2008 June 30, 2008
Posted by toniface in : amigos, viajes , add a commentHan passat bastants dias desde la meva ultima entrega, doncs les conexions de internet estan pero funcionar funcionar no sempre. I el problema de poder passar les fotografies es complicat per el tema USB. B’e la tecnologia la nostra amiga i enemiga a la vegada, per aixo tindra nom femeni?
Un cop de retorn a Hanoi el calor segueix sent asfixiant, son 37 graus amb humitat del 95….pero poc a poc ens acostumem a suar i al tragim d’aquesta ciutat, la gent al carrer menjant, venent, movent-se sens dubte el comunisme queda lluny de la realitat d’aquest pais. On tothom comercia, produeix, ven es un gran mercat.
Personalment no ho descriuria com un lloc bonic, pero si ple de vida, realment si vols coneixer un pais i les seves gents hauriem de mouren’s amb elles i sens dubte Hanoi es aixo.
La cultura no tan sols son antigs monuments d’homes rics que com sabem obligaven al poble a construir-los, sino els costums, les robes, la llengua en fi el propi poble, i Hanoi es respira un Viet Nam de veritat, no de llibre i postal sino de contacte i suor.
Finalment hem iniciat un viatge cap el nord, cap a Lo Cain i Sapa, que esta a la frontera amb la Xina, aquesta zona es de muntanya, fins 3200 metres.
Els pics son escarpats i son milers de terrasses ennuagades de plantes d’arroc. Aqui hi han multitud d’etnies, que sens dubte aprofitant aquesta antiga localitat de estiueig del colonialisme frances per fer quatre vendes.
Sobretot son nenes, que amb el somriure i una dosis enorme de cansanci sonor, fins i tot en castella “Comprar” donen un aire de dolar en potes al viatger.
Pero son divertides si les saps tractar.
Varem arribar amb tren com un orient express i sols arribar a la vall feia tanta xafogor que era gairebé irrespirable per la humitat, un cop a dalt el tema ha millorat, però segueix fent calor.
Aquí dalt les coses es veuen diferents, el temps es para i l’esters de la ciutat queda adormit sota aquests meravellosos paratges, que s’aixequen entre brumes i es van despertant al ritme del sol. La gent però segueix sent cridanera, riallera i sobretot vendes vendes vendes, els mercats, pel carrer .Segueixen mirant-nos com a dollars però ens acostumem i t’oblides que ells algun cop intenten enganyar-te.
Es espectacular com veuere trams enormes de bambu i arroc, les seves gents, la humitat…..l’alcada es un bonic pais plens de contrastos, i les seves gents son l’exemple. Fins i tot pots trobar a 2000 metres flors precioses, com aquelles que semblen imposibles de creixer en perduts paratges del nostre mon.
Retornem a Hanoi i iniciem una locura de viatge, en Bus….20 hores en uns llits per a gent petita….jo estic gras pero en serio que aqui no cap ningu, i sense lavabo.
Fou una passada de veritat, potser varem viure la cara mes amarga d’aquesta gent….que com a tots llocs del mon n’hi han. Despres de cambi de bus a Hue, i veure centanars de quilometres d’arroc en la vall darrera muntanyes plenes de selva tropical i a l’esquerra el mar.
Per fi arribavem al mar, i esperavem la brisa….
Per fia a Hoi An, aquesta ciutat es una preciositat, tranquila, al costat del mar, mante totes les cases intactes, doncs es un dels pocs pobles que no fou bomberdejat per francesoso o americans.
La platja te una aire tropical, sens dubte passejar per aqui tot i el calor es una altre cosa…ara si que som guiris…pero perque enganar-nos mola ser turista.
Els vietnamitas van a la platja a la tarda nit, en grups a passar el dia…i molts es banyen vestits, amb els texans…….sorprenent, pero nosaltres ara fem de guiris amb la camera i fins i tot amb una moto, doncs tantes motos en aquest pais teniem que conduir una …no?
Els carres son tranquils i molt bonics, es poden fer fotos tranquilament…i encara que ja realment som un dollar en potes…..es realment un poble bonic…ens hi esterem dies i aprofitarem per visitar els voltants.
Un cop aqui ens hem dedicat a visitar MySon uns vestigis de la cultura Cham a la zona, al mig de la selva…alli em compres perque els soldats americans i francesos es tornaves sonats, tant soroll, calor i espesa…i sempre amb la por que vingues un Viet Cong………
També hem sortit un xic a un pub d’anglesos que tenen una forma bastant original d’utilitzar les taules de billar, per això pensem que en uns billars aprop de l’hotel no deixen entrar turistes………
Hoi An te molta presencia xinesa, en les seves costums, menjars, botigues de tel.les i fins i tot fisics, doncs hi viu una comunitat xinesa desde fa anys…molt ben integrats…cosa extranya doncs durant segles habien estat els seus colonitzadors, aqui hi ha molts vestigis d’aquesta integracio…
Encara que la bandera i la cara de Ho Chi Min estant arreu del pais.
Be mes endavant mes cosetes.
Ja començen a haver comentaris al blog. Animeu-vos a dir la vostra !!!
Viatge a Vietnam – 20/06/2008 June 23, 2008
Posted by toniface in : amigos, viajes , 2commentsContinuen les aventures del Ferran per Vietnam…
————————–
Com hareu descobert aquests primers dies a Hanoi, estant sent per aclimatar-nos a aquestes terres, la veritat es que el tema del calor es fort, però be no hi ha per tant es prou portable sempre i quan no molesti gaire estar tot el dia suat.
Finalment va caure un diluvi, que va durar hores…..com ha Barcelona la ciutat i el trafic es torna boig….pero aquí és més divertit motos i algun que un altre taxista utilitzen les voreres de manera que si ja es dificil anar sota la pluja, el trafic i la gent ara també a les voreres.
Algun ecosocialista podria tenir un cubriment de cor si ho visques.
Jo crec que no fa tanta calor, encara que l’Alex creu que si…..vaja la qüestió és que seguim passejant per la ciutat sota la pluja…ara mes fina i visitant temples i el mauseleu de Ho Chi Min. Que esta “embatumat” com una momia amb cara de bon pallo….l’amic dels nens……i rodejat de soldats esquifits amb uns uniformes lletjos de collons….
Aprofito pere fer-me la típica foto del puny…..alguns ja sabeu de que va………i per altra banda flipo amb lo que pot fer aquesta camera….jo no tinc ni molt menys els coneixements que altres teniu sobre el “el mundo de la fotografia” com deia el Serrat o de la imatge i resulta que les fotos son meves……..inclós fa coses color sepia.
Per cert estem informats de tot el tema del futbol com podeu veure.
El divendres varem marxar cap a la Bahia de halong….quina passada en serio es espectacular………….el viatge son quilometres d’arroç i pobles…aquest pais està replé de gent, la carretera……un perill, contra direcció, motos, pagesos, bicicletes. El país te bastanta industria, pero la majoria treballant al camp potser ho complementen com a les terres de Tarragona.
Pero esta hiper poblat……
Ara be quan arribes a la bahia ….flipes…es un paratge infinit de turons que surten de l’aigua com per art de magia, milers de petites illes sols per vegetaci’o i animals…doncs son escarpats……..sols alguns humans hi viuen al mig de les mes tranquiles aigues salades que he vist.
La veritat que val la pena veure-ho.
Ara torno ha estar a Hanoi…demà marxarem cap a les muntanyes del nord a veure etnies…aprop de Xina….ja us direm.
Viatge a Vietnam – 18/06/2008 June 18, 2008
Posted by toniface in : amigos, viajes , 2commentsAntes que nada una nota para los lectores del blog castellanohablantes. Esta serie de entradas sobre el viaje a Vietnam está en catalán porque es como lo ha escrito el protagonista. De todas formas el catalán es muchas veces bastante comprensible y también las fotos hablan por si solas. Gracias
—————————
Bé, comença la narració del viatge vietnamita del Ferran i l’Alex. A partir d’ara jo ja no faré cap comentari. Deixarem que parlin el protas (En principi sembla que ho escriurà el Ferran) i les fotos, que suposo que alguna serà obra de l’Alex.
A veure si així sentim com si també estiguessim de viatge…
—————————
Hola a totes i tots.
Aquí comença un intent de fer-vos arribar les vivències d aquest viatge.
Abans de tot haig d’informar que aquests teclats no tenen accents jejeje. (Nota del webmaster: Ho he corregit)
La xafogor es permanent, la sensació de calor es molt alta, però caminar per aquests carrers infestats de milions de motos fent sonar els seus clàxons, sense gairebé ni un semàfor sembla que no però esta be.
Els dies son ennuvolats, no sabem si es millor o pitjor, doncs el sol no apreta però la xafogor creix……tot plegat amb la pol·lució l’ aire esdevé un be bastant difícil d’aspirar.
Com podeu observar la moto es el signe fins ara mes identificable d’aquesta ciutat, tothom hi va, encara que el mocador per la respiració i el casc son molt habituals.
La venta pel carrer es bastant normal, encara queden moltes dones carregades com a mules amb fruites i altres utensilis per vendre, els homes em sembla que poques tasques fan físiques. Hi noto un aire un xic masclista.
La majoria de gent fa la vida al carrer, mengen en petits restaurants a peu de cera, asseguts en petites taules i cadires que semblen d’un “todo a cien”, de plàstic, encara que ells es veuen d’allò mes còmodes.
Els carrers estan plens …es poc, a vesar de botigues milers i milers d’elles, però cada carrer te la seva especialitat com aquí abans els gremis. Un carrer de sabateries, un altre de roba, un altre de mecànics…..i aquells on es fa un ofici ho fan al carrer a la calcada. Aquestes serveixen per treballar, deixar les motos i segons com si el carrer no es gaire cèntric caminar.
Suposo que l’esport nacional es creuar els carrers…divertidíssim es un qüestió de “un parell d’ous”.
La gent sempre te un somriure, i ens miren com a estranys, aquí encara no hi ha a sac de turistes. Es difícil respirar però l’aire que desprèn la gent i el lloc es molt especial, una barreja de simpatia, moviment i dolçor.
